Quantes vegades s’ha repetit en nombrosos fòrums, panells d’experts, diversos espais reivindicatius… La importància de l’acció local per a generar canvis globals. Observem aquesta afirmació i molts i moltes de nosaltres ens sentim impedides. Com és possible que en treballar sobre un assumpte específic, o sobre un camp d’acció concret en un espai geogràfic i social més bé pròxim, puguem arribar a provocar un canvi d’una magnitud global. Entrem en matèria; entrem en el ‘bioterritori’.
Albal Circular es basa en aquest principi; l’acció local amb una mirada més global. Una mirada que, en un primer estadi, passa per un concepte molt en voga, per necessari, en els nostres dies: el ‘bioterritori’. Entenem aquest concepte com un espai geogràfic que transcendeix a les divisions administratives i adopta aquelles que la pròpia naturalesa ens marca, que comparteix problemes concrets i que posseeix, disseminats per la seua globalitat, els recursos necessaris per a afrontar, d’una manera col·lectiva, aquestes problemàtiques.
Què és el ‘bioterritori’?
El bioterritori és un espai geogràfic que, per contra als habituals mapes polítics, no està perfectament definit. Es tracta d’un espai que pot comprendre diversos municipis, valls, llacs, hortes… Però amb estrets llaços ambientals —en moltes ocasions això es tradueix també en llaços històrics socials entre les poblacions—.
En el mateix entorn d’Albal Circular es pot apreciar aquest concepte. El centre de compostatge en el Bosc Mediterrani, al costat del complex de Santa Anna, està a poc més de 1.000 metres del terme municipal d’Alcàsser. Un xicotet barranc, desdibuixat tant al nord com al sud —excepte amb gota freda—, fa les vegades de frontera administrativa.
Una frontera, no obstant això, només humana; no existeix per a la pol·linització de les plantes, el vol dels ocells o el pas del conill. És més, la regeneració del sòl a un costat del barranc pot significar la millora de les condicions ambientals a dues bandes, i pot ser que els recursos per a aqueixa regeneració estiguen a l’altre costat. Així, simplificat, això és una mostra del bioterritori: espais connectats de manera natural, els problemes i recursos dels quals també ho estan. Abordar els problemes i reptes des d’aquesta perspectiva ajudarà, també, a trobar solucions més eficients i ‘autosostenibles’.
El cas dels residus
Cada vegada més associacions, activistes, fòrums i fins i tot institucions tenen clar que és necessària aquesta mirada més àmplia, de ‘bioterritori’, per a abordar els problemes. Un exemple, encara que amb les seues diferències, són les mancomunitats (la Mancomunitat de la Ribera, per exemple).
Amb els residus, no obstant això, estem lluny —com a societat— d’aqueixa visió bioterritorial. En la naturalesa, els ‘residus orgànics’, com poden ser les fulles, branques caigudes, excrements, animals morts… Es transformen en humus —compostos— i continuen en el mateix sistema bioterritorial, es tendeix a l’equilibri.
A les nostres ciutats, no obstant, això s’ha perdut. Els residus orgànics i els no orgànics són una fracció a amagar lluny de la nostra vista, en abocadors contaminants. A més a Albal, Catarroja o Alcàsser, separats per fronteres administratives invisibles i units per un mateix entorn ambiental, es realitza una gestió diferenciada i inconnexa entre si. Buscar una solució conjunta i sostenible pot requerir un esforç important en el seu inici, ja que és necessari, sobretot, canviar costums i creences molt arrelades, però els avantatges ‘paguen la pena’. Des de De el Camp a la Taula, amb el projecte Albal Circular, estem convençuts d’això.
El nostre entorn
Agafant com a exemple el nostre cas, trobem la ciutat de València i el seu cinturó metropolità amb un gran nombre d’assumptes que deuen, i de facto a vegades ho són, ser solucionats col·lectivament, amb una mirada que supere les barreres que delimiten cadascun dels municipis —mobilitat, cura de l’entorn, alimentació, residus…—.
Des d’aquesta mirada, Albal Circular ha posat la primera pedra per a construir un camí circular que permeta a aqueix ‘bioterritorio’ del qual forma part una gestió transformadora dels residus orgànics domèstics. En uns anys gaudirem al nostre poble d’un entorn més saludable i d’una millor qualitat de vida; disposarem d’una superfície de producció d’aliments sans i molt més nutritius procedents de processos agrícoles regeneratius que milloren el sòl on es produeixen.
Un primer pas al qual s’estan unint altres ciutadanes i ciutadans des d’altres municipis. Comparteixen el propòsit d’aquest projecte i actuaran en local, igual que nosaltres fem, per a a poc a poc connectar tots aquests projectes; compartir sinergies i aprofitar aqueix efecte multiplicador per a escalar les iniciatives i dimensionar-les des d’una visió ‘bioterritorial’.
Si 5 persones són suficients per a iniciar un moviment que canvie el món, com defensa la Teoria U, imagina el que podem fer quan 5 municipis estiguem treballant en aquest projecte, compartint recursos, idees i el més important, el propòsit.
