L’element més visible a curt termini que dóna el projecte d’Albal Circular és el compost. Un valuós material orgànic que naix gràcies a les aportacions de tots els participants del projecte: per això parlem de ‘recursos orgànics‘, i no deixalles o fem.
El compost o humus, tant el que trobem de forma natural al sòl dels boscos com el que resulta a les composteres del Bosc Mediterrani d’Albal, és el producte de la descomposició de la matèria orgànica. Aquesta es produeix gràcies a organismes descomponedors (bacteris i fongs) i petits animals detritívors, és a dir, que trituren el material (com els porquets de Sant Antoni i els cucs de terra).
La presència d’aquest compost al sòl garanteix unes condicions favorables a les plantes, però els seus beneficis van molt més enllà. Podem dividir, encara que és complicat establir la línia, entre beneficis directes i indirectes.
Beneficis directes del compost
- L’ús del compost als jardins i hortes (o la seua presència natural) millora considerablement les condicions del sòl:
- Ajuda a regular de forma natural la presència d’insectes i microorganismes, eliminant la necessitat de pesticides que degraden el sòl.
- Ajuda a retenir l’aigua i, per tant, estalviar en el rec.
- Permet eliminar l’ús de fertilitzants químics.
- Facilita la germinació de llavors, a més del posterior desenvolupament saludable de les plantes.
- Protegeix a les plantes de situacions climàtiques adverses com sequeres, pluja excessiva o vendavals.
- Les plantes creixen més sanes i donen fruites i verdures més saludables.
Beneficis indirectes del compostatge
Més enllà dels beneficis ‘directes’, que podem veure (i tastar) directament en el nostre entorn, el compost és un veritable agent mediambiental:
- Captador de CO₂: El compost i tot l’ecosistema que es genera al seu voltant (milions i milions de microorganismes, fongs, insectes i plantes), és un captador natural de CO₂. De fet, la regeneració dels sòl amb compost i agricultura regenerativa, a gran escala, permetria aturar el canvi climàtic (*frenar l’augment de la temperatura). Per comprendre-ho bé, recomanem visionar el documental Kiss the Ground.
- Fre a la desertificació: El compost elimina la necessitat d’utilitzar pesticides, fertilitzants químics i, fins i tot, llaurar el sòl, amb la consegüent retura de l’ecosistema del subsòl. En altres paraules, suposa frenar i inclòs revertir el procés de desertificació. Un benefici molt important, donat que el 28,8% del territori valencià està en risc elevat de desertificació, i la xifra augmenta cada any. A tot l’estat, la xifra és encara més escandalosa: fins al 80% del territori està en risc de desertificació durant aquest segle, segons el Ministeri de Medi Ambient.
- Salvaguarda de l’aigua: El compost ajuda a retenir la humitat, dilatant en gran manera el temps entre recs o aprofitant millor l’aigua de la pluja. Una característica que ajuda al bon creixement de les plantes que, en un efecte cadena, ajuden també a retenir aigua i, fins i tot, a regular les temperatures de l’ambient pròxim; un paratge sa i verd alleugera les altes temperatures de l’estiu, i suavitza el fred de l’hivern. És, en definitiva, una ferramenta més contra la sequera i reductor de la demanda d’aigua. De nou, un actiu més contra el canvi climàtic.
- Reducció de la contaminació: A més, dedicar ‘recursos orgànics’ com a això, recursos, en compte de com a deixalles, significa menys abocadors. L’acumulació descontrolada de la matèria orgànica amb altres elements activa un altre procés molt diferent al del compostatge: la putrefacció. Un procés que contribueix a contaminar l’aire amb l’emissió de gasos (com el metà), o contaminar l’aigua continental per lixiviats.
Així, el compostatge és un procés de fàcil elaboració, amb un cost econòmic molt reduït, però que genera uns beneficis que van més enllà del local: des de recollir una poma i albergínia ben llustroses, fins a captar CO₂ i generar un efecte cadena que pose fre el canvi climàtic. Pensem que ‘paga la pena’.
